Identifiquen una cèl·lula clau en el desenvolupament de l'ELA
El descobriment, fet a l'hospital de Sant Pau, podria accelerar el procés de diagnòstic dels pacients, que és actualment dificultós i podria aportar noves dianes terapèutiques
Redacció Actualitzat
- TEMA:
- SALUT
Un estudi realitzat per investigadors de l'Hospital de Sant Pau i publicat a la revista Neurology, ha identificat una cèl·lula clau en el desenvolupament de l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA).
El descobriment del paper d'aquest tipus cel·lular aportarà noves oportunitats per al desenvolupament d'estratègies terapèutiques per combatre l'ELA, encaminades a modular-ne l'aparició i funcionament.
Entendre les bases moleculars de la malatia: un dels objectius de l'estudi
El treball descriu, per primer cop, un tipus de cèl·lula responsable directe de la resposta inflamatòria en l'ELA que apareix en els cervells dels pacients que pateixen la malaltia. Els investigadors relacionen aquesta cèl·lula amb la pèrdua de connexions neuronals del còrtex motor, una regió cerebral que s'altera molt precoçment i molt vulnerable a la malaltia.
La cèl·lula descrita pot ser una nova diana terapèutica, i les troballes moleculars podran ajudar a desenvolupar nous marcadors diagnòstics, un procés mèdic que actualment és força dificultós, ja que un pacient d'ELA pot tardar fins un any a ser diagnosticat de la malaltia.
L'anàlisi directa de cervells han servit en la investigació
Durant el procés d'investigació i amb col·laboració amb el banc de teixits neurològics de l'Hospital Clínic, es van poder analitzar una vintena de cervells de pacients que havien mort per aquesta malaltia i es van comparar amb cervells sans de pacients que havien mort sense cap malaltia neurològica. Això va permetre identificar també més d'un centenar de molècules, anomenades ARN, que també són clau en la malaltia i que estan implicades en funcions que intervenen en la neuroinflamació. Els investigadors han utilitzat, amb el Doctor Oriol Dols, expert en bioinformàtica al capdavant, una combinació de tècniques desenvolupades recentment, per esbrinar les alteracions del transcriptoma (aquest grup de molècules conegudes com a ARN).
El Doctor Jordi Clarimon, investigador principal del grup de genètica en malalties neurodegeneratives de l'Hospital de Sant Pau, ha valorat en declaracions al 324.cat, l'abast del descobriment:
La rellevància és que estem entenen amb molt més detall les bases biològiques i fonamentals de les malalteis neurodegenatives
El nivell de coneixement és molt més elevat que el de fa 5 anys i això és molt positiu.
Segons Clarimon l'estudi del comportament d'aquesta cèl·lua "podria ser clau per diferents malalties neurodegeneratives" ja descrites per exemple en el cas d'altres malalties com ara l'Alzheimer.
Tot i valorar la importància de la troballa els investigadors reclamen més suport i ajuda en el camp de la recerca a casa nostra, segons apunta Clarimon:
"La recerca biomèdica està infrafinançada al nostre país...Som a la cua d'Europa i es necessita una aposta clara, valenta i a llarg termini per canviar aquest model".
Què és L'ELA?
L'esclerosi lateral amiotròfica, l'ELA, és una malaltia minoritària neurodegenerativa que afecta les neurones del cervell i de la medul·la espinal encarregades de controlar el moviment de la musculatura voluntària. Aquestes neurones deixen progressivament de funcionar i moren, la qual cosa provoca debilitat i atròfia muscular. Actualment no existeix cap cura per a l'esclerosi lateral amiotròfica. Tot i així, existeixen tractaments farmacològics que retarden el progrés de la malaltia i perllonguen la vida.
De fet, l'esperança de vida de l'ELA no acostuma a ser superior als 5 anys i en el 90% dels casos els pacients no superen els 10 anys des de l'aparició dels primers símptomes. Actualment hi ha més de 4.000 diagnosticats a Espanya d'aquesta malaltia.
Aquest mateix dijous al programa Els Matins de TV3 ha parlat amb Juan Carlos Unzué, exjugador del Barça, que ha explicat com fa front a aquesta malaltia i com ha canviat la seva vida i la del seu entorn. Així mateix s'ha parlat de la importància de la recerca per avançar en el diagnòstic i en el tractament d'aquesta malaltia.
- ARXIVAT A:
- SALUT
