Jordi Pujol torna al Parlament en la commemoració del 90è aniversari de la institució

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, diu que, 90 anys després, es manté el compromís amb la construcció d'un país de ciutadans plenament lliures

Redacció

El Parlament de Catalunya ha commemorat aquest dilluns els 90 anys de la institució amb un ple solemne al qual han assistit, a banda del Govern i dels actuals diputats, antics presidents de la Generalitat i de la cambra, exdiputats i els màxims representants d'institucions i del món econòmic, social i cultural.

Qui ha centrat l'atenció dels mitjans ha estat l'expresident Jordi Pujol, que aquest setembre va patir un ictus greu. L'última vegada que havia trepitjat el Parlament va ser el febrer del 2016 amb motiu de l'acte d'homenatge a Muriel Casals.

Jordi Pujol ha seguit la sessió solemne des de la tribuna de convidats, mentre que la resta d'expresidents de la Generalitat i del Parlament s'han situat a les llotges reservades per a les autoritats.

Després d'haver confessat que tenia diners a Andorra sense declarar, l'expresident va renunciar el 2014 a les assignacions que li corresponien pel càrrec.

L'expresident Pujol s'ha assegut a la tribuna de convidats, i no la d'autoritats (EFE / Quique García)

Pujol ha anat al Parlament acompanyat d'un dels seus fills, no ha volgut fer declaracions i s'ha dirigit a la butaca des de la qual ha seguit l'acte. No ha estat convidat, tampoc, al despatx d'audiències, i no ha coincidit als passadissos amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Artur Mas ha assistit, com José Montilla, a l'acte de commemoració de l'aniversari del Parlament (ACN / Marta Sierra)

A l'arribada, Pujol sí que ha compartit trajecte amb l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert. La presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, ha acompanyat Pujol fins a l'hemicicle.

Borràs, que ha seguit l'acte al costat dels expresidents de la cambra, és qui va impulsar el canvi de situar la primera legislatura el 1932, i no pas el 1980.

Laura Borràs ha acompanyat Pujol fins a l'hemicicle (ACN / Mariona Puig)

El ple ha començat com fa 90 anys, recuperant en vídeo el discurs del president Macià. La sessió l'ha presidit la presidenta en funcions, Alba Vergés.

En el seu discurs, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat que, 90 anys després, es manté el compromís amb la construcció d'un país de ciutadans plenament lliures. El cap de l'oposició, Salvador Illa, ha demanat que es tingui "ambició, però realista".

Aquesta és la crònica del ple:

 

ARXIVAT A:
PARLAMENT DE CATALUNYAJORDI PUJOL
VÍDEOS RELACIONATS

 

L'estudi d'una malaltia minoritària permet explicar l'origen dels càncers de coll i cap

Els malalts d'anèmia de Fanconi tenen molt risc de tenir-ne, i han vist que el mecanisme que els provoca és el mateix que els dels fumadors i bevedors

Redacció

L'estudi dels tumors al cap i al coll que provoca l'anèmia de Fanconi, una malaltia minoritària, ha permès descobrir el mecanisme amb el qual també es formen aquests càncers en fumadors i bevedors d'alcohol.

Aquesta anèmia implica deficiències en la reparació de l'ADN i, per tant, inestabilitat i fragilitat del genoma de les persones que la tenen, cosa que comporta diverses patologies.


Els aldehids provoquen el càncer en els dos casos

Algunes de les més greus són malformacions congènites, medul·la òssia insuficient i també un risc elevat de tenir càncer de cap i coll, perquè a les cèl·lules s'hi acumulen aldehids, unes molècules que fan malbé l'ADN.

El que ara s'ha descobert és que les persones que fumen i beuen també se'ls acumulen aldehids a les cèl·lules, tot i que en edats força més avançades que als que tenen l'anèmia.

Segons Jordi Surrallés, director de l'Institut de Recerca de l'Hospital de Sant Pau, saber com s'originen els tumors per l'anèmia permet buscar remeis per als tumors dels fumadors i bevedors:

"Aquests resultats ens permeten buscar noves estratègies dirigides a intentar contrarestar aquest risc no només en els pacients amb anèmia de Fanconi, sinó també en la població general, on la combinació de tabac i alcohol també eleva molt el risc de tenir aquests tumors."

 

Surrallés és un dels 49 autors de la recerca que ha permès el descobriment, i que s'ha publicat recentment a la revista científica Nature.


"Més que mutacions són trencaments cromosòmics"

L'ha liderada Agata Smogorzewska, de la Universitat Rockefeller de Nova York, comparant el genoma cancerós d'una cinquantena de malalts d'anèmia de Fanconi amb centenars de tumors de persones sense aquesta malaltia.

Surrallés explica que això els ha permès veure que el patró de les mutacions que porten als dos tipus de càncer són molt similars, amb danys que s'acumulen a l'ADN fent estralls molt considerables:

"Més que mutacions són trencaments i reorganitzacions cromosòmiques, que s'enganxen malament i és el que en diem un dany estructural."

Segons Smogorzewska, els tumors en els malalts d'anèmia de Fanconi acostumen a aparèixer entre els 20 i 30 anys i tenen una mitjana de supervivència de només 17 mesos un cop diagnosticats:

"Tens un estrall genòmic complet, que pertorba simultàniament molts sistemes diferents que normalment impedeixen que les nostres cèl·lules es desenvolupin en càncer, i creiem que aquesta és una de les raons de l'agressivitat d'aquests tumors."


L'efecte del tabac i l'alcohol no se suma, sinó que es multiplica

Pel que fa a les persones que fumen i beuen alcohol, Surrallés explica que els tumors acostumen a diagnosticar-se entre els 60 i els 70 anys, i l'efecte dels dos tòxics no se suma, sinó que es multiplica:

"Fumar i beure, sobretot si són els dos alhora, fa un efecte no sumatori, sinó multiplicador dels dos, fa que aquesta quantitat d'aldehids s'acumuli i es multipliqui per molt i això fa que sobrepassem la capacitat de reparació de les nostres pròpies cèl·lules."

El director de l'Institut de Recerca de l'Hospital de Sant Pau, Jordi Surrallés, aquest dilluns entrevistat per TV3

Ja estan en marxa diversos assajos clínics per millorar el pronòstic en els dos orígens, i l'Institut de Recerca de Sant Pau participa també en dos d'ells.

En un proven un fàrmac per incidir en el procés de reparació, i en l'altre per impedir que s'acumulin els aldehids a les cèl·lules i evitar així que acabi apareixent el càncer.

ARXIVAT A:
SALUTCÀNCERBIOMEDICINA

 

Identifiquen les cèl·lules responsables de la recaiguda en el càncer de còlon

Investigadors de l'IRB Barcelona han descobert les cèl·lules tumorals residuals que es mantenen ocultes després de l'extirpació del tumor primari i són responsables de la metàstasi en altres òrgans

RedaccióActualitzat

Per primer cop, s'han identificat cèl·lules tumorals residuals de càncer de còlon que resten ocultes en el moment de la cirurgia i que provoquen metàstasi. El descobriment d'investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona obre el camí per intentar evitar la recaiguda, que afecta entre un 20% i un 35% dels pacients.

L'equip l'ha liderat el doctor Eduard Batlle, cap del laboratori de Càncer Colorectal a l'IRB Barcelona, investigador d'ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) i cap de grup al Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Càncer (CIBERONC).

L'estudi, publicat a la revista Nature, té com a primer autor el doctor Adrià Cañellas-Socias i ha rebut el finançament, entre altres, de La Marató.

El càncer de còlon és el tercer més comú al món i cada any se'n diagnostiquen prop de dos milions de nous casos. La majoria dels pacients són diagnosticats quan el tumor encara està localitzat al còlon o el recte, i s'extirpa amb cirurgia.

En molts casos, també es tracten amb quimioteràpia per evitar la metàstasi, que és la principal causa de mort de gairebé tots els tipus de càncer, inclòs el de còlon.

Malgrat això, entre un 20 i un 35% de pacients amb càncer de còlon tenen recaigudes i el tumor reapareix en altres òrgans vitals. L'origen són cèl·lules tumorals residuals que resten ocultes en el moment de la cirurgia, principalment al fetge o al pulmó.

Fins ara, no s'havia pogut abordar la investigació d'aquesta petita població de cèl·lules tumorals, invisible a les tècniques de diagnòstic utilitzades a la clínica. I això s'ha traduït en una manca de teràpies efectives per eliminar la malaltia residual.

càncer còlon metastàsic
 

L'equip del doctor Batlle va generar un nou model experimental en ratolins, que va permetre recrear el procés que segueixen els pacients que tenen recaigudes.

En paral·lel, han desenvolupat una metodologia que permet aïllar una fracció minúscula de cèl·lules tumorals disseminades ocultes a l'organisme. D'aquesta forma, han pogut caracteritzar el tumor primari i la dinàmica de la malaltia residual.


Eliminar les cèl·lules evita metàstasi

El càncer de còlon està format per diferents tipus de cèl·lules tumorals, que exerceixen funcions diverses. Els investigadors de l'IRB Barcelona han identificat una població de cèl·lules que no contribueixen al creixement del tumor primari, però que se'n poden desprendre, migrar fins al torrent sanguini, arribar al fetge i quedar ocultes durant un temps després de la cirurgia.

Les han anomenat HRC per les sigles en anglès de High Relapse Cells o Cèl·lules d'Alta probabilitat de Recaiguda).

A més, analitzant mostres procedents de pacients amb càncer de còlon, els investigadors han pogut constatar la presència d'aquestes mateixes cèl·lules en les persones amb més risc de recurrència després del tractament.

Els investigadors també han confirmat que eliminar aquestes cèl·lules amb tècniques genètiques és suficient per prevenir la formació de metàstasi. L'equip ha desenvolupat una estratègia terapèutica per erradicar específicament la malaltia residual i prevenir-ne la recurrència. Així, han demostrat que les metàstasis incipients, quan encara no són visibles, es poden eliminar amb un tractament amb immunoteràpia, previ a la cirurgia.

El descobriment, explica el doctor Batlle, revela, per primer cop, com es comporta el grup de cèl·lules tumorals responsable de les recaigudes i els gens que les defineixen.

A més, afegeix, obre vies de desenvolupament de noves teràpies, dirigides específicament a eliminar la malaltia residual, i de noves eines diagnòstiques per identificar aquells pacients amb més risc de recaiguda:

"El nostre estudi també suggereix una revisió de les pautes clíniques en el tractament d'aquest tipus de càncer perquè, en molts casos, seria recomanable aplicar la immunoteràpia abans de la cirurgia".

Ara, el laboratori del doctor Batlle estudiarà en quin moment les HRC que han arribat al fetge "s'activen" per tornar a generar un tumor, amb la intenció d'interferir en aquest procés i impedir la formació de metàstasi.

També estan investigant per entendre quins factors influeixen en l'aparició d'aquestes cèl·lules i per què el seu nombre varia entre un pacient i un altre.

ARXIVAT A:
CÀNCERRECERCA CIENTÍFICA

 Go to Contents

Mortífero incendio en una planta farmacéutica

Fotos 30/09/2022 21:25
Mortífero incendio en una planta farmacéutica
Mortífero incendio en una planta farmacéutica

Una columna de humo se eleva desde el edificio de una compañía farmacéutica, en Hwaseong, a unos 50 kilómetros al sur de Seúl, el 30 de septiembre de 2022, tras un mortífero incendio, que dejó como saldo una persona fallecida y 17 heridos. (Yonhap)

(FIN)

Fotos 30/09/2022 21:25