Jordi Pujol torna al Parlament en la commemoració del 90è aniversari de la institució

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, diu que, 90 anys després, es manté el compromís amb la construcció d'un país de ciutadans plenament lliures

Redacció13/12/2022 - 22.27

El Parlament de Catalunya ha commemorat aquest dilluns els 90 anys de la institució amb un ple solemne al qual han assistit, a banda del Govern i dels actuals diputats, antics presidents de la Generalitat i de la cambra, exdiputats i els màxims representants d'institucions i del món econòmic, social i cultural.

Qui ha centrat l'atenció dels mitjans ha estat l'expresident Jordi Pujol, que aquest setembre va patir un ictus greu. L'última vegada que havia trepitjat el Parlament va ser el febrer del 2016 amb motiu de l'acte d'homenatge a Muriel Casals.

Jordi Pujol ha seguit la sessió solemne des de la tribuna de convidats, mentre que la resta d'expresidents de la Generalitat i del Parlament s'han situat a les llotges reservades per a les autoritats.

Després d'haver confessat que tenia diners a Andorra sense declarar, l'expresident va renunciar el 2014 a les assignacions que li corresponien pel càrrec.

L'expresident Pujol s'ha assegut a la tribuna de convidats, i no la d'autoritats (EFE / Quique García)

Pujol ha anat al Parlament acompanyat d'un dels seus fills, no ha volgut fer declaracions i s'ha dirigit a la butaca des de la qual ha seguit l'acte. No ha estat convidat, tampoc, al despatx d'audiències, i no ha coincidit als passadissos amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Artur Mas ha assistit, com José Montilla, a l'acte de commemoració de l'aniversari del Parlament (ACN / Marta Sierra)

A l'arribada, Pujol sí que ha compartit trajecte amb l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert. La presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, ha acompanyat Pujol fins a l'hemicicle.

Borràs, que ha seguit l'acte al costat dels expresidents de la cambra, és qui va impulsar el canvi de situar la primera legislatura el 1932, i no pas el 1980.

Laura Borràs ha acompanyat Pujol fins a l'hemicicle (ACN / Mariona Puig)

El ple ha començat com fa 90 anys, recuperant en vídeo el discurs del president Macià. La sessió l'ha presidit la presidenta en funcions, Alba Vergés.

En el seu discurs, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat que, 90 anys després, es manté el compromís amb la construcció d'un país de ciutadans plenament lliures. El cap de l'oposició, Salvador Illa, ha demanat que es tingui "ambició, però realista".

Aquesta és la crònica del ple:

 

ARXIVAT A:

PARLAMENT DE CATALUNYAJORDI PUJOL

Primer aval a la reforma de la sedició i la malversació en una votació molt ajustada

El futbolista Amir Nasr-Azadani serà executat a l'Iran pel seu suport a les protestes

VÍDEOS RELACIONATS

• 
  Obrir vídeo
  durada00:02:36
  El Parlament commemora els 90 anys que es va constituir

 

L'estudi d'una malaltia minoritària permet explicar l'origen dels càncers de coll i cap

Els malalts d'anèmia de Fanconi tenen molt risc de tenir-ne, i han vist que el mecanisme que els provoca és el mateix que els dels fumadors i bevedors

Redacció05/12/2022 - 20.38

L'estudi dels tumors al cap i al coll que provoca l'anèmia de Fanconi, una malaltia minoritària, ha permès descobrir el mecanisme amb el qual també es formen aquests càncers en fumadors i bevedors d'alcohol.

Aquesta anèmia implica deficiències en la reparació de l'ADN i, per tant, inestabilitat i fragilitat del genoma de les persones que la tenen, cosa que comporta diverses patologies.

Els aldehids provoquen el càncer en els dos casos

Algunes de les més greus són malformacions congènites, medul·la òssia insuficient i també un risc elevat de tenir càncer de cap i coll, perquè a les cèl·lules s'hi acumulen aldehids, unes molècules que fan malbé l'ADN.

El que ara s'ha descobert és que les persones que fumen i beuen també se'ls acumulen aldehids a les cèl·lules, tot i que en edats força més avançades que als que tenen l'anèmia.

Segons Jordi Surrallés, director de l'Institut de Recerca de l'Hospital de Sant Pau, saber com s'originen els tumors per l'anèmia permet buscar remeis per als tumors dels fumadors i bevedors:

"Aquests resultats ens permeten buscar noves estratègies dirigides a intentar contrarestar aquest risc no només en els pacients amb anèmia de Fanconi, sinó també en la població general, on la combinació de tabac i alcohol també eleva molt el risc de tenir aquests tumors."

 

Surrallés és un dels 49 autors de la recerca que ha permès el descobriment, i que s'ha publicat recentment a la revista científica Nature.

"Més que mutacions són trencaments cromosòmics"

L'ha liderada Agata Smogorzewska, de la Universitat Rockefeller de Nova York, comparant el genoma cancerós d'una cinquantena de malalts d'anèmia de Fanconi amb centenars de tumors de persones sense aquesta malaltia.

Surrallés explica que això els ha permès veure que el patró de les mutacions que porten als dos tipus de càncer són molt similars, amb danys que s'acumulen a l'ADN fent estralls molt considerables:

"Més que mutacions són trencaments i reorganitzacions cromosòmiques, que s'enganxen malament i és el que en diem un dany estructural."

Segons Smogorzewska, els tumors en els malalts d'anèmia de Fanconi acostumen a aparèixer entre els 20 i 30 anys i tenen una mitjana de supervivència de només 17 mesos un cop diagnosticats:

"Tens un estrall genòmic complet, que pertorba simultàniament molts sistemes diferents que normalment impedeixen que les nostres cèl·lules es desenvolupin en càncer, i creiem que aquesta és una de les raons de l'agressivitat d'aquests tumors."

L'efecte del tabac i l'alcohol no se suma, sinó que es multiplica

Pel que fa a les persones que fumen i beuen alcohol, Surrallés explica que els tumors acostumen a diagnosticar-se entre els 60 i els 70 anys, i l'efecte dels dos tòxics no se suma, sinó que es multiplica:

"Fumar i beure, sobretot si són els dos alhora, fa un efecte no sumatori, sinó multiplicador dels dos, fa que aquesta quantitat d'aldehids s'acumuli i es multipliqui per molt i això fa que sobrepassem la capacitat de reparació de les nostres pròpies cèl·lules."

El director de l'Institut de Recerca de l'Hospital de Sant Pau, Jordi Surrallés, aquest dilluns entrevistat per TV3

Ja estan en marxa diversos assajos clínics per millorar el pronòstic en els dos orígens, i l'Institut de Recerca de Sant Pau participa també en dos d'ells.

En un proven un fàrmac per incidir en el procés de reparació, i en l'altre per impedir que s'acumulin els aldehids a les cèl·lules i evitar així que acabi apareixent el càncer.

ARXIVAT A:

SALUTCÀNCERBIOMEDICINA