Les màquines per no ensenyar líquids i portàtils arribaran a l'aeroport del Prat el 2024
La nova directora de l'aeroport de Barcelona-el Prat, Eva Valenzuela, també ha anunciat un rècord de passatgers al novembre
Cristina HerranzActualitzat
Ensenyar els líquids i els portàtils o altres aparells electrònics al control de seguretat de l'aeroport del Prat té els dies comptats. Aena instal·larà a partir de l'any que ve unes màquines que permetran posar fi a aquesta mesura incòmoda i que entorpeix les cues.
Ho ha explicat la nova directora de l'aeroport de Barcelona-el Prat, Eva Valenzuela, que va assumir el càrrec al juliol. "Això és un canvi important, perquè control de seguretat és un dels punts que genera més fricció amb el passatger", ha assegurat.
S'implantaran progressivament a la T2 i, posteriorment, a la T1. Els nous escàners, amb tecnologia de raigs X que permetran veure la imatge nítida del contingut interior de la maleta, ja funcionen en altres aeroports europeus.
Rècord de passatgers al novembre
Valenzuela, que aquest dimarts ha comparegut per primera vegada amb els mitjans, ha explicat també que l'aeroport del Prat ha superat al novembre --i per primera vegada-- el nombre de passatgers d'abans de la pandèmia, amb 3.831.469 passatgers, un 18% més que el mateix mes de l'any passat, i un 4,3 més que el 2019.
També han estat rècord el nombre d'operacions al novembre, amb 25.169 moviments, una xifra que representa un augment del 15,5% respecte a l'any passat, i un 1% respecte al novembre del 2019. El Prat, per tant, consolida la recuperació de l'activitat en superar els nivells de tràfic i operacions prepandèmia.
Són dades que ha fet públiques aquest dimarts
S'acosta la saturació del Prat
Valenzuela ha admès que s'està arribant al límit de les rutes intercontinentals que pot assumir la infraestructura, sense posar data a la saturació.
La directora de l'aeroport del Prat, Eva Valenzuela, durant la trobada amb mitjans de comunicació (ACN/Lluís Sibils)
"Ens consta que hi ha companyies que tenen molt d'interès per obrir noves rutes intercontinentals, i ben aviat podrem arribar a la màxima activitat intercontinental que l'aeroport pot tenir en la situació actual", ha dit. Tot i això, assegura que encara hi ha marge per créixer.
Aquest 2023, s'han operat 50 rutes intercontinentals, tres més que el 2019. S'entén que són aquelles rutes que han transportat més de 4.400 passatgers. La directora ha afegit que hi ha interès, sobretot, per operar noves connexions entre Barcelona i Amèrica i Àsia.
Sobre el futur del Prat, Valenzuela ha mostrat "respecte absolut" al diàleg entre institucions i s'ha mostrat disposada a col·laborar en la taula tècnica que està abordant l'ampliació de l'aeroport.
Una mujer falleció este domingo por la mañana en un accidente en la Rambla de Barcelona. Lo ha atropellado un autobús de TMB .
La mujer, de 56 años, fue trasladada a un hospital, donde finalmente murió.
Los hechos ocurrieron a las 11.25 horas en el carril de bajada de la Rambla.
Hasta el lugar de los hechos se desplazaron varias ambulancias del Sistema de Emergencias Médicas (SEM) y efectivos de la Guardia Urbana (GUB), que cortó el tráfico.
Efectivos de la Guardia Urbana en la Rambla (CCMA/Enric Pinyol )
Los hechos ya son investigados por la Unidad de Investigación de Accidentes de la GUB.
Es la decimocuarta víctima mortal por accidente de tráfico en la ciudad de Barcelona este año.
Mor la dona atropellada per un autobús de TMB a la Rambla de Barcelona
Ha estat traslladada a l'hospital i la Rambla ha quedat tallada en sentit descendent
RedaccióActualitzat
Una dona ha mort aquest diumenge al matí en un accident a la Rambla de Barcelona. L'ha atropellat un autobús de TMB.
La dona, de 56 anys, ha estat traslladada a un hospital, on finalment ha mort.
Els fets han passat a les 11.25 hores al carril de baixada de la Rambla.
Fins al lloc dels fets s'hi han desplaçat diverses ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i efectius de la Guàrdia Urbana (GUB), que ha tallat el trànsit.
Efectius de la Guàrdia Urbana a la Rambla (CCMA/Enric Pinyol )
Els fets ja els investiga la Unitat d'Investigació d'Accidents de la GUB.
És la catorzena víctima mortal per accident de trànsit a la ciutat de Barcelona aquest any.
Aragonès denuncia davant la missió europea que Espanya no investiga el Catalangate
"Ser president de la Generalitat és una presumpció de culpabilitat?", els ha preguntat Aragonès, i ha reclamat "mecanismes de garantia" que no l'espiaran
Josep Maria Camps ColletActualitzat
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha reunit aquest dimarts al matí, juntament amb Meritxell Serret i Ernest Maragall, amb la comissió del Parlament Europeu que investiga l'espionatge amb Pegasus i que està en missió a Madrid.
Aragonès ha estat el primer a exposar els seus arguments davant la comissió: ho ha fet en castellà, fent un repàs al que ha passat des que es va conèixer l'espionatge a ell i a 64 persones més.
Ha recordat que entre aquestes persones hi ha no només ell, sinó 3 presidents de la Generalitat més, i ha afirmat que això implica tractar-los com a "ciutadans de segona".
S'ha queixat que les institucions centrals de l'estat espanyol primer van negar l'evidència, després es van negar a investigar-ho, i finalment van justificar l'espionatge.
En aquest sentit, ha dit que s'ha sabut que la directora del CNI va reconèixer davant la comissió de secrets del Congrés que s'havia espiat 18 persones, una de les quals era ell mateix:
"Davant qualsevol ciutadà que sàpiga que ha estat espiat per organismes de l'Estat, les institucions s'haurien de posar en contacte amb ell per oferir explicacions, sobretot si és el president d'un govern com el de Catalunya, però ningú, ni el defensor del poble, s'ha posat en contacte de manera oficial amb mi per donar explicacions."
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, aquest dimarts a Madrid (EFE)
"No s'ha ordenat cap diligència d'investigació"
Aragonès ha dit que li haurien d'haver explicat qui va autoritzar l'espionatge i amb quina finalitat, qui rebia els informes i quines dades s'han guardat.
S'ha queixat també que la ministra de Defensa justifiqués en seu parlamentària l'espionatge als líders independentistes precisament per tenir la independència com a objectiu.
Pel que fa a les denúncies posades als jutjats, Aragonès ha recordat que es van posar el juliol passat, i que encara està esperant algun tipus de resposta:
"No s'ha ordenat cap diligència d'investigació. Nou mesos després que es presentés la denúncia que s'havia espiat el mòbil del president de la Generalitat de Catalunya, no s'ha fet cap diligència d'investigació."
Ha criticat que el sistema judicial hagi impedit a la Generalitat de presentar-se com a acusació particular, i ha afegit que ara mateix no té cap seguretat que no el continuïn espiant:
"Si aquest escàndol queda impune, els dubtes sobre la fràgil qualitat democràtica de l'estat espanyol no pararan de créixer."
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, aquest dimarts a Madrid (EFE)
Serret diu que l'espionatge busca aïllar-los
Per la seva banda, Meritxell Serret ha exposat, en anglès, que a ella la van espiar quan era a Bèlgica i que això pot implicar que l'estat espanyol va vulnerar la sobirania d'aquell país.
Ha afirmat que aquest fet és una mostra de la necessitat de regular l'ús del programari espia a la Unió Europea, perquè és una amenaça antidemocràtica:
"L'espionatge també va posar en risc totes les persones que estaven en contacte amb mi, la seva privacitat també va ser amenaçada mentre vaig ser espiada a Brussel·les."
Segons Serret, l'objectiu de l'espionatge és aïllar els lideratges independentistes, perquè relacionar-s'hi sigui un risc:
"Des de la meva perspectiva, l'ús que s'ha fet d'aquest programari és una altra forma de la repressió que patim des de fa molt de temps."
La delegada de la Generalitat davant la Unió Europea, Meritxell Serret, aquest dimarts a Madrid (EFE)
Maragall i el "silenci clamorós" d'Espanya
Després de Serret, ha estat el torn d'Ernest Maragall que, en castellà i en anglès, ha afirmat que aquest cas d'espionatge és "profundament polític" i que ho confirma el silenci de l'estat espanyol:
"El silenci clamorós de l'estat espanyol és l'evidència més gran del caràcter profundament polític d'aquesta qüestió, és la clàssica actitud de l'estruç, que amaga el cap per no veure-hi, no sentir, no saber, però el silenci és la més evident expressió de responsabilitat pròpia."
Maragall ha afegit que el van espiar com a mínim entre l'abril i el maig del 2019, coincidint amb la seva candidatura a l'alcaldia de Barcelona, i ha afirmat que això confirma que l'espionatge tenia finalitat política.
Zoido, la trama russa i els CDR
Per la seva banda, l'eurodiputat del PP i exministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha intervingut per negar que a Espanya es persegueixi "a qui pensa diferent", i ha afirmat que "aquí estan permeses totes les ideologies".
També ha dit que només es persegueix "la comissió de fets delictius", i ha recuperat les informacions que atribuïen a Carles Puigdemont contactes secrets amb el govern de Rússia:
"Puigdemont es va reunir amb emissaris de Putin per explorar el seu suport a la independència, i se li va arribar a oferir el desembarcament de 10.000 soldats russos. Creu que aquesta mena de contactes justifica sobradament l'interès dels serveis d'intel·ligència, no ja espanyols, sinó de qualsevol estat membre de l'Aliança Atlàntica?"
Per justificar l'espionatge, Zoido també ha donat per provat que els membres dels CDR detinguts el 2019 "constituïen una organització terrorista", i els ha relacionat amb Quim Torra quan era president, que també va ser espiat.
Catalunya, un país en un "país de països"
També ha intervingut l'eurodiputat del PSOE Ibán García del Blanco, que ha fet un "preàmbul inevitable" en la mateixa línia de Zoido, afirmant que "a Espanya no es persegueixen idees, sinó delictes".
Ha assegurat que la prova d'això és que un partit que es declara independentista s'encarrega del govern d'una comunitat autònoma:
"Si no, vostès no estarien gestionant un territori autònom com Catalunya, un dels països més rics d'Europa, en un país de països, i amb un nivell de competències que no tenen ni en sistemes federals."
García ha qüestionat algunes de les afirmacions que han fet Aragonès, Serret i Maragall, i ha preguntat si els Mossos no fan servir programes espia semblants al Pegasus.
"La presidència de la Generalitat és una presumpció de culpabilitat?"
Aragonès ha respost als eurodiputats, especialment a Zoido, dient que no té contactes amb Rússia i queixant-se que se li estenguin les sospites que ha mencionat sobre Puigdemont, Torra i els CDR.
En aquest sentit, ha preguntat "quines evidències hi ha que justifiquin" que els serveis d'intel·ligència espanyols l'espiïn:
"La presidència de la Generalitat és una presumpció de culpabilitat? Ser president de la Generalitat de Catalunya i ser independentista justifica que pugui ser espiat? Llavors necessitem mecanismes de garantia, que no existeixen."
Pere Aragonès, Meritxell Serret i Ernest Maragall, aquest dimarts a Madrid (EFE)
"Per què no al Congrés o al Senat?"
Abans d'entrar a la reunió, el president Pere Aragonès s'ha preguntat retòricament per què a Espanya no s'està investigant l'espionatge als lideratges independentistes:
"Algú hauria de pensar per què hem de comparèixer davant d'una comissió del Parlament Europeu i no ho fem davant d'una comissió del Congrés dels Diputats o del Senat."
El president de la Generalitat ha afirmat que "l'estat espanyol ha desemparat els responsables polítics pel simple fet de defensar la independència de Catalunya".
Aragonès ha afegit que "encara queden moltes preguntes per respondre", com qui va ordenar l'espionatge, quina informació s'ha aconseguit i també el perquè de l'espionatge.
La jornada de la comissió d'aquest dilluns
Aquest dilluns la comissió sobre Pegasus del Parlament català s'ha reunit amb la missió europea i ha denunciat el que al seu parer és una actitud de bloqueig per part del govern espanyol a la investigació.
Els representants d'Esquerra, Junts, la CUP i els Comuns van denunciar la vulneració de drets dels espiats. Els socialistes i el PP, en canvi, van posar en dubte les acusacions i van insistir que Espanya és una democràcia plena.
Durant la tarda, els europarlamentaris també es van reunir amb representants d'organitzacions com Amnistia Internacional.
Entre les reunions per investigar quin ús ha fet el govern espanyol del programari espia, l'agenda no inclou cap reunió amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ni amb cap ministre.
La Moncloa la considera una visita tècnica, i només els ha rebut Pascual Navarro, secretari d'estat d'Afers Europeus. Segons l'independentisme, l'executiu espanyol ha maniobrat els últims dies per dificultar l'acció dels europarlamentaris.
La delegació la componen nou diputats del Parlament Europeu (entre ells Diana Riba, d'ERC, i l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, del PP) que tenen com a missió investigar si el govern espanyol està darrere l'espionatge a 65 independentistes.
La delegació també es reunirà amb Andrés Jiménez Rodríguez, membre de l'equip d'Ángel Gabilondo, com a defensor del poble, i amb el comitè de Defensa del Congrés, abans de marxar a primera hora de la tarda.
Les imatges de la devastació pel terratrèmol a Turquia i Síria
El sisme, de magnitud 7.8, s'ha registrat a poca fondària i ha tingut nombroses rèpliques, fet que n'ha multiplicat els efectes devastadors
RedaccióActualitzat
Els terratrèmols de gran magnitud que han sacsejat aquest dilluns el sud de Turquia i el nord de Síria, al Kurdistan, i que de moment ja han deixat més de dues mil víctimes mortals i milers de ferits i desapareguts, han fet caure edificis sencers.
Un d'ells és aquest, a la ciutat turca de Malatya. S'hi veu el moment en què la construcció sencera, que s'havia mantingut dreta en un primer moment, es converteix en runa, entre les corredisses de persones que fugen al carrer en un núvol de pols.
Ha passat el mateix a la província turca de Sanliurfa, al sud del país. Les imatges les ha difós la televisió local Urfa i mostren el moment en què l'edifici s'ensorra i gairebé sepulta un cotxe blanc que circulava per davant.
Aquest altre vídeo, amb imatges gravades des de l'aire amb un dron, mostra els equips de rescat treballant en un edifici ensorrat a Adana, també a Turquia. Desenes de persones buscant supervivents entre la runa, en una imatge de destrucció total.
Segons un funcionari local, en aquesta ciutat almenys 17 edificis sencers s'han ensorrat.
El següent vídeo és de la ciutat turca de Diyarbakir, també al sud-est del país. Són equips de rescat i ciutadans voluntaris buscant algun signe de vida entre la runa d'un edifici.
El terratrèmol més fort, a les 4 de la matinada hora local (les dues hora catalana) ha estat al sud de Turquia. Ha arribat a una magnitud de 7,8 i ha durat uns 30 segons.
Al nord-oest de Síria, castigat per gairebé 12 anys de guerra civil, els efectes han estat devastadors.
Les xifres oficials de morts són només de les zones a mans del govern. A la Síria controlada per l'oposició, els cascos blancs, especialitzats a rescatar gent sota la runa dels bombardejos, treballen sense descans per salvar vides. Però sovint és massa tard.
