Anar a la navegació secundària
Anna Gabriel, després de declarar al Suprem: "Són quatre anys i mig, estic molt emocionada"
Com era previsible, l'exdiputada de la CUP, processada per un presumpte delicte de desobediència, ha quedat en llibertat amb càrrecs sense mesures cautelars
Anna Gabriel ha quedat en llibertat sense mesures cautelars després de declarar aquest dimecres al Tribunal Suprem, davant del jutge instructor de la causa del procés, Pablo Llarena. L'exdiputada de la CUP està processada per un suposat delicte de desobediència per l'1 d'octubre.
En sortir del tribunal --on ha estat menys d'una hora--, Gabriel s'ha dirigit als mitjans de comunicació molt emocionada. Després d'agrair el suport rebut i manifestar "un record per a totes les represaliades", ha dit que els seus principis "segueixen intactes".
"Mai s'hauria hagut de produir la judicialització de l'aspiració legítima d'un poble", ha defensat. I ha afegit: "La repressió crea dolor".
També ha explicat que el jutge li ha fet una única pregunta: si havia estat requerida pel Tribunal Constitucional en relació amb la seva activitat quan era diputada al Parlament, el 2017.
Més enllà d'això, i a l'espera de saber si el jutge arxiva la causa o l'envia a judici, Anna Gabriel --que tornarà a Ginebra-- ha aclarit que no admetia preguntes: "Són quatre anys i mig lluny de casa, estic emocionada i deixaré les preguntes per a una altra ocasió".
Aquest és el moment:
Després de passar aquests quatre anys a l'exili a Suïssa, al juliol, Gabriel va tornar per posar-se a disposició de la justícia espanyola i per regularitzar la seva situació. El magistrat va retirar-li l'ordre de recerca i de detenció que tenia en territori espanyol i també la condició de rebel·lia.
Gabriel havia arribat al Suprem acompanyada d'una delegació de la CUP, que ha convocat una concentració de suport prèvia, i també representants de diverses formacions. Ha entrat amb l'advocat Iñigo Iruin, en la que ha estat la primera vegada que se l'ha vist en territori espanyol des que va marxar a l'exili.
Mai ha tingut ordre de detenció internacional
El jutge Pablo Llarena ha emès euroordres de detenció per reclamar l'entrega d'altres exiliats, com el president Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí. Però mai no ha dictat un ordre de detenció internacional contra Anna Gabriel.
El motiu és que, per fer-ho, se l'hauria de reclamar per un delicte que suposés pena de presó. I aquest no és el cas de la desobediència, delicte pel qual està processada l'exdiputada de la CUP.
Segona exiliada que ha tornat
Gabriel és la segona exiliada que ha decidit tornar i posar-se en mans de la justícia espanyola per regularitzar la seva situació. Abans, l'11 de març del 2021, ja ho va fer l'exconsellera Meritxell Serret.
En un principi, Serret estava processada pels suposats delictes de desobediència i de malversació. Aquest últim podria comportar penes de presó. Però, finalment, cap de les tres acusacions --ni la Fiscalia, ni l'Advocacia de l'Estat, ni Vox-- ha mantingut aquest delicte.
Per tant, Serret serà jutjada només per desobediència, i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, perquè és aforada com a diputada d'Esquerra Republicana al Parlament.
Mentrestant, els exiliats a Bèlgica continuen pendents de la justícia europea. Les euroordres de detenció i d'entrega contra ells estan aturades fins que es conegui el seu pronunciament sobre dues qüestions.
Primer, sobre les consultes plantejades pel jutge Llarena sobre l'abast de les euroordres. Bàsicament, sobre si un país pot rebutjar l'euroordre plantejada per un altre, com va passar amb Bèlgica en el cas de l'exconseller Lluís Puig.
Segon, sobre el recurs contra la pèrdua de la seva immunitat com a eurodiputats, que Carles Puigdemont i els exconsellers Comín i Ponsatí han portat al Tribunal General de la Unió Europea.
Pel que fa a Marta Rovira, continua exiliada a Suïssa. Formalment, continua processada per rebel·lió. No consta que s'hagi emès o prosperat cap ordre de detenció internacional contra ella.
